A l’actualitat el càncer de mama és el més freqüent a les dones espanyoles, es considera que una de cada 10-13 dones el patirà.
Per altra banda, és un del tipus de càncer en els quals més ha avançat la medicina pel que fa al seu diagnòstic precoç i tractament.
La importància del diagnòstic precoç consisteix a diagnosticar dones clínicament asimptomàtiques, abans que el nòdul sigui palpable (considerant que la majoria dels casos de càncer són curables en aquesta instància) per mitjà d’autopalpació, revisions mamàries en el control ginecològic anual (amb estudis complementaris si cal) i screening reglat amb mamografia i/o ecografia mamària a partir dels 40 anys.
Mamografía/Tomosíntesis
És una radiografia de les mames que té capacitat per diagnosticar lesions benignes i malignes inclús abans que siguin clínicament palpables.
Els protocols de screening estan subjectes a modificacions segons criteri del ginecòleg i els factors de risc de la pacient.
En cas d’informar-se algun tipus de sospita de patologia (nòduls, microcalcificacions,etc.) es sol·licitaran exàmens complementaris, que van des d’imatges (TAC, Ressonància Magnètica) a mètodes més invasius com PAAF ( Punció Aspiració amb Agulla Fina), VAP (Biopsia por aspiración,Corebiòpsia per a estudi histològic, i tumorectomies quirúrgiques.
En el camp de la mama cada cas és objecte d’un estudi conjunt per part de tota una sèrie de professionals ( Ginecòlegs, Radiòlegs, Histopatòlegs, Oncòlegs...) els quals,en cas que per desgràcia es confirmés una tumoració maligna, procedirien a realitzar la corresponent anàlisi i intercanvi de parers, proposant i realitzant a la pacient la cirurgia i el tractament que considerin més adequats.
Els ginecòlegs Drs.Samaranch i Puig Menen que tenen una dilatada experiència tant clínica com quirúrgica en patologia mamària , compten i col·laboren amb uns professionals de prestigi com són els Radiòlegs Drs. Sabaté i Dres Torrubia i Clotet, els Anatomopatòlegs Dra. De las Heras i Dr. Alameda i els oncòlegs d’IDOC (Institut D’Oncologia Corachan) 
La malaltia és inevitable però cal minimitzar les seves conseqüències i això s’aconsegueix amb un diagnòstic precoç, un tractament adequat, i un suport psicològic efectiu tant per l’entorn com pels professionals.
